Hola,
En aquesta nova activitat té com a objectiu finalitzar el trimestre que hem estat treballant sobre la fotografia i la càmara. Per finalitzar aquesta etapa, se'n s'ha presentat l'activitat següent:
Haviem de fer una reinterpretació d'una pintura o una escultura en fotografia.
En el meu cas, vaig estar buscant algun quadre que pogués representar amb una sola fotografia i que no fos gaire complicada de portar a terme, però finalment em vaig quedar amb la Noia a la finestra del pintor Salvador Dalí. Vaig triar aquesta pintura perquè vaig trobar que era una composició fàcil de portar a terme i que no requeria gaire ús de materials ni escenografia ja que l'escena en si és molt quotidiana.
El quadre, representa a una dona (la germana de Dalí) mirant el paisatge a través de la finestra. És curiós observar com l'interior, on està situada la figura de la dona, és més fosc que l'exterior, el paisatge que es veu a través de la finestra i com senzillament queda parcialment enlluernada la figura de la dona per la llum que entra de l'exterior. Encara que la fotografia estigui en format vertical i la figura no es trobi totalment en el centre de la pintura fa que encara sigui mes inusual la seva composició.
La meva idea era plasmar aquest sentiment de solitud davant del món però vista des d'un altre punt de vist, és a dir, en la pintura, la imatge guanya aquest simbolisme perquè el paisatge queda emmarcat per la finestera, també reflecteix l'aïllament de la persona al món exterior amb l'interior. Aquests dos temes els he també volgut reflectir en la meva reinterpretació.
Per tal de poder portar a terme aquesta acitvitat no he intentat representar directament la mateixa escena, si no una de semblant: una figura observant l'horitzó. És obvi que no he pogut fer la fotografia amb la mateixa escenografia en la que Dalí va plasmar la pintura, per això, he fet la figura en una altre escena però semblant: en una terrassa que dóna vista al mar i a Mataró. He intentat no plasmar el mateix context i la mateixa vestimenta que en la pintura, si no, de manera espontànea, fer la fotografia a una figura vestida amb roba contemporànea mirant l'horitzó d'una vista cap a la ciutat i al mar. com ja he dit abans, en la pintura de Dalí, la figura no es troba totalment en el centre de la imatge si no que està lleugerament desplaçada cap a la dreta. Jo en la meva reinterpretació he exagerat aquest desplaçament i això provoca que la vista de l'espectador no es centri tant en la figura de la persona si no en la direcció en que la mirada guia cap al paisatge, fent un contrast amb el pes de la imatge que es produeix en la pirtura que, en el seu cas, el pes visual recau en la profia figura, ja que el paisatge quasi no es veu. També una altre diferència entre fotos es que en la pintura, el paisatge està totalment emmarcat pel marc de la finestra, mentre que en la meva, només queda emmarcada pel piló a on es recolza la figura i que retalla el paisatge en dos.
Per altre banda, com és visible el tons de color que formen el quadre es diferent que els de la imatge. El que he intentat és plasmar el fred de l'exterior, com que en el quadre els colors son mes càlids i dónen sensació d'interior i escalfor. Per dir-ho d'una altre manera, he intentat crear una diferència entre colors càlids i els freds.
Al fer aquesta foto he hagut de baixar la velocitat d'obturació perquè es poguessin veure els núvols del cel i graduar també l'obertura del diafragma. Era una escena difícil d'enfocar perquè el cel era molt més clar que la resta de la imatge i això em dificultava a l'hora de poder fer la foto i que em quedés tal i com volia que sortís: que el paisatge em quedés mitjanament il·luminat i enfosquit i que el cel es veiés clar però el suficient perquè es poguessin veure els núvols clars.
Per altre banda, com és visible el tons de color que formen el quadre es diferent que els de la imatge. El que he intentat és plasmar el fred de l'exterior, com que en el quadre els colors son mes càlids i dónen sensació d'interior i escalfor. Per dir-ho d'una altre manera, he intentat crear una diferència entre colors càlids i els freds.
Al fer aquesta foto he hagut de baixar la velocitat d'obturació perquè es poguessin veure els núvols del cel i graduar també l'obertura del diafragma. Era una escena difícil d'enfocar perquè el cel era molt més clar que la resta de la imatge i això em dificultava a l'hora de poder fer la foto i que em quedés tal i com volia que sortís: que el paisatge em quedés mitjanament il·luminat i enfosquit i que el cel es veiés clar però el suficient perquè es poguessin veure els núvols clars.
Crec que aquesta activitat ha estat, per acabar aquestas etapa del curs, força interessant de fer i he disfrutat fent aquest treball.
