Presentació del fotògraf

Finalment, hem acabat aquesta activitat de recerca sobre un fotògraf important dins la història de la fotografia i a continuació penjo la presentació que hem fet per aquest treball.

Francesc Català-Roca

View more presentations from BlanBellard.

Segona Orla

Finalment, com ja havia dit anteriorment, hem modificat la orla i tenim la versió final acabada. Com ja havia dit, hem tret el color i l'hem deixat en blanc i negre, hem canviat la composició de les imatges dels alumnes i també hem afegit les fotografies dels professors. Per recordar el comentari que acompanya a la orla, us el mostro a continuació:

"La nostre proposta d’orla consisteix en una crítica de la rigidesa i serietat de la coneguda imatge de graduat.

L’alumnat haurà d’aparèixer a la imatge interactuant amb un únic element, el gorro de graduat, adoptant una actitud espontània i divertida d’acord amb la personalitat de cada individu. L’alumnat pot arribar a formar parelles o combinacions d’accions amb altres alumnes per tal que sortin fotografies divertides i més dinàmiques, però es recorda que igualment les fotos seran individuals.

Per tal d’aconseguir que el centre  d’atenció sigui l’actitud que adopta cada alumen davant del gorro i del que aquest representa, les fotografies seran individuals, de cos sencer, amb una perspectiva frontal, amb fons neutre. En la presentació final de les fotografies seran dintre de l’escala cromàtica de blanc i negre.

La composició de la maqueta d’orla serà format vertical. A la part superior de tot, es trobaria “Batxillerat (i la modalitat de la qual pertany la orla)”. les fotografies sortirien de manera sense ordre establert. En el lateral dret de la orla, hi hauria les fotografies en format de fotografia de carnet dels professors. A baix de tot, la orla estaria composta de certs verbs els quals estan pensats que representin el pas de batxillerat pel centre, encara que si no agrada la idea, també cap la possibilitat de eliminar els verbs i posar els noms dels alumnes, per ordre de com surten en les fotografies. Finalment, hi hauria la promoció i el nom del centre. La tipografia de la orla està pensada que sigui una informal, divertida i creativa, per tal de no tallar la idea de simplicitat i informalitat. "

Elena Kalis

Elena Kalis, és una fotògrafa que ha fet una sèrie de fotografies bastnat peculiars. Aquesta fotògrafa, la vaig trobar per sorpresa quan estava mirant fotos per internet i em va sobtar molt la innocència que transmeten les seves imatges.

Són imatges de nens o noies vestits amb robes de colors vius, a vegades acompanyats per elements divertits i també de colors vius, però el que soprèn més de tot, és que són fotografies fetes sota l'aigua. Com el seu propi títol diu Underwater fairytale i són una sèrie de fotografies que estan relacionades amb els contes infantils, còmics o relats de ficció. Algunes bastant representatives són unes inspirades amb el conte d'Alicia en el Pais de les Meravelles. A més, també juga amb "la firma de marca d'aigua" que com es pot arribar a intuir en les seves fotos, té en diverses parts el seu nom imprès com a marca d'aigua, d'aquesta forma no trencant la vista de l'espectador quan veu la obra, adaptant la seva firma a la fotografia i a més reservant els drets d'autor en les fotografies. Us recomano que intenteu buscar algunes d'aquestes marques d'aigua en algunes de les seves fotografies. 

Els llibres amb vida

Com m'agrada bastant l'animació i sobretot el treball fet amb stop-motion, a continuació, penjo l'enllaç d'un video d'un curt d'stop-motion que vaig trobar a una web que em va semblar molt curiós i divertit. Espero que us agradi.

http://www.notengotele.com/curiosidades/y-pensabas-que-los-unicos-eran-los-juguetes

Fotògraf

En aquest activitat nova, ens centraem a treballar per parelles en el treball d'un fotògraf professional que poden sortir a selectivitat.

En el meu cas i la Ofèlia, la meva companya per aquest treball, ens ha tocat el fotògraf Francesc Català Roca.

Encara no em començat a fer el treball però tenim present els apartats dels que volem parlar. Primer de tot tenim planejat parlar sobre la seva biografia, el seu treball i finalment, agafar una imatge seva i poder-la analitzar.

Durant aquest porcés ja aniré penjant més coses mentre anem creant el treball.

Però el que avui volia mostrar al blog, era una curiositat que m'ha semblat molt impactant.
Sóc lectora, m'encanten els llibres. Buscant per internet imatges d'aquest fotògraf, m'he trobat amb dues imatges que són la portada dels dos llibres més famosos de l'escriptor Carlos Ruiz Zafon La sombra del viento i El prisionero del cielo, ela seva última novel·la prublicada dintre de la sèrie del Cementerio de los libros olvidados ambientada a la Barcelona de la primera meitat del segle XX. M'ha sorprès bastant trobar aquesta relació perquè en un principi no ho sabia i veure-ho m'ha fet pensar: a l'escriptor Ruiz Zafon es va inspirar per a l'ambientació de la seva novel·la amb les imatges de Català Roca? Coneixent una mica a l'escriptor català i el seu estil per ambientar els paisatges barcelonins, podria veure's que són semblants, o com a mínim és aquesta la sencació que em transmet a mi personalment.

Imatge de La sombra del viento de Carlos Ruiz Zafon.

A la dreta, trobem la foto feta per Català Roca, però la imatge de l'esquerra és la portada del llibre de CArlos Ruiz Zafon. Com es pot veure, a part de la modificació de colors, hi ha hagut una modificació amb el personatge centra de la imatge. L'original té un guarda mentre que la partada del llibre hi ha una dona. Buscant informació sobre aquesta modificació, he trobat un article que parla que COAC (Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya) va donar els drets d'imatge i van gestionar la imatge fet per Català Roca, però afirmen que "Estamos en desacuerdo con cualquier manipulación de la obra de Català-Roca, y de cualquier otro artista. No la hemos autorizado, y nuestro servicio jurídico se pondrá en contacto con Planeta para resolver el tema". Aquesta modificació de la imatge del gran fotògraf va crear gran polèmica, encara que s'està intentant arrelgar aquest problema com més aviat millor amb l'editorial Planeta, encarregada de la publicació del llibre. 

la finestra

Hola, 

En aquesta nova activitat té com a objectiu finalitzar el trimestre que hem estat treballant sobre la fotografia  i la càmara. Per finalitzar aquesta etapa, se'n s'ha presentat l'activitat següent:

Haviem de fer una reinterpretació d'una pintura o una escultura en fotografia. 

En el meu cas, vaig estar buscant algun quadre que pogués representar amb una sola fotografia i que no fos gaire complicada de portar a terme, però finalment em vaig quedar amb la Noia a la finestra del pintor Salvador Dalí. Vaig triar aquesta pintura perquè vaig trobar que era una composició fàcil de portar a terme i que no requeria gaire ús de materials ni escenografia ja que l'escena en si és molt quotidiana. 

El quadre, representa a una dona (la germana de Dalí) mirant el paisatge a través de la finestra. És curiós observar com l'interior, on està situada la figura de la dona, és més fosc que l'exterior, el paisatge que es veu a través de la finestra i com senzillament queda parcialment enlluernada la figura de la dona per la llum que entra de l'exterior. Encara que la fotografia estigui en format vertical i la figura no es trobi totalment en el centre de la pintura fa que encara sigui mes inusual la seva composició. 

La meva idea era plasmar aquest sentiment de solitud davant del món però vista des d'un altre punt de vist, és a dir, en la pintura, la imatge guanya aquest simbolisme perquè el paisatge queda emmarcat per la finestera, també reflecteix l'aïllament de la persona al món exterior amb l'interior. Aquests dos temes els he també volgut reflectir en la meva reinterpretació. 

Per tal de poder portar a terme aquesta acitvitat no he intentat representar directament la mateixa escena, si no una de semblant: una figura observant l'horitzó. És obvi que no he pogut fer la fotografia amb la mateixa escenografia en la que Dalí va plasmar la pintura, per això, he fet la figura en una altre escena però semblant: en una terrassa que dóna vista al mar i a Mataró. He intentat no plasmar el mateix context i la mateixa vestimenta que en la pintura, si no, de manera espontànea, fer la fotografia a una figura vestida amb roba contemporànea mirant l'horitzó d'una vista cap a la ciutat i al mar. com ja he dit abans, en la pintura de Dalí, la figura no es troba totalment en el centre de la imatge si no que està lleugerament desplaçada cap a la dreta. Jo en la meva reinterpretació he exagerat aquest desplaçament i això provoca que la vista de l'espectador no es centri tant en la figura de la persona si no en la direcció en que la mirada guia cap al paisatge, fent un contrast amb el pes de la imatge que es produeix en la pirtura que, en el seu cas, el pes visual recau en la profia figura, ja que el paisatge quasi no es veu. També una altre diferència entre fotos es que en la pintura, el paisatge està totalment emmarcat pel marc de la finestra, mentre que en la meva, només queda emmarcada pel piló a on es recolza la figura i que retalla el paisatge en dos.

Per altre banda, com és visible el tons de color que formen el quadre es diferent que els de la imatge. El que he intentat és plasmar el fred de l'exterior, com que en el quadre els colors son mes càlids i dónen sensació d'interior i escalfor. Per dir-ho d'una altre manera, he intentat crear una diferència entre colors càlids i els freds.

Al fer aquesta foto he hagut de baixar la velocitat d'obturació perquè es poguessin veure els núvols del cel i graduar també l'obertura del diafragma. Era una escena difícil d'enfocar perquè el cel era molt més clar que la resta de la imatge i això em dificultava a l'hora de poder fer la foto i que em quedés tal i com volia que sortís: que el paisatge em quedés mitjanament il·luminat i enfosquit i que el cel es veiés clar però el suficient perquè es poguessin veure els núvols clars. 

Crec que aquesta activitat ha estat, per acabar aquestas etapa del curs, força interessant de fer i he disfrutat fent aquest treball. 

moltes fotos (2)

Continuem amb aquestes dues entrades amb les fotografies de elecció i composició, que és així com es diu aquest apartat del trimestre amb les seves respectives activitats. Continuem doncs, mostrant les imatges que hem estat fent aquestes setmanes:

• Llei de terços i secció aurea.
  

Fer una fotografia aplicant la llei de terços és fàcil (com es pot veure molt clarament en la primera fotografia) però la secció aurea costa més, com a mínim a partir de la meva experimentació, així que les fotografies següents són majoritàriament totes amb llei de terços.

• Retrats amb profunditat de camp curt.

• Simetries reals o aparents.

En les dues imatges anteriors és facil de veure aquestes simetries, però el aquesta del pot m'agradaria explicar-la una mica. Si agafessim la imatge del pot i el partissim per la meitat verticalment les dues bandes del pot no son simetriques, encara que ho pugui semblar i tot gràcies als llapissos que té a dins perquè, si li treiessim tot, el pot en si seria perfectament simètric.

En aquesta última fotografia, es mostra les taques simetriques - encara que no ho sembli - d'un hàmster comú, mostrant que fins i tot en els éssers vius existeix la simetria.

• Punts de vista

Contrapicat

Posterior

Frontal

Zenital

Picat

Nadir

• Plans
  
  

Pla mitjà

Pla americà

Primerissim pla

Primer pla

Pla detall

Pla sencer

Pla conjunt

Pla general

Gran pla general

• Sèrie de caràcter lliure

Finalment se'ns va proposar fer una sèrie de fotografies amb caràcteri lliure que estiguesin diferentes formes de veure un subjecte. Jo vaig escollir els peus, bé, els peus amb sabates i la manera que tenim, a part del tipus de sabata que portem, de la manera que se'ns diferencia pels moviments o posicions que té cadascun. Aquí estan les fotografies recollides.